24 / 04 / 2018

Dra. Begoña Roman: “Cal visualitzar la dependència, no amagar-la”

La Dra. Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i Presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, ha tancat avui el cicle de conferències ‘Cuidem el nostre cervell. Un enfoc multidisciplinar per a la qualitat de vida’, que el nostre grup Hestia Alliance ha organitzat per commemorar l’Any Europeu del Cervell, amb la xerrada ‘Perspectives ètiques’, que s’ha fet a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, de Barcelona. La doctora Román ens ha parlat en aquesta conferència de conceptes com “visualitzar la dependència, no amagar-la”, “crear capacitats infonent ambició des del realisme”, “corresponsabilitat de la història personal”, “qualitat de vida” o “els vincles i les xarxes de suport”, entre d’altres.

La presentació de l’acte l’ha fet David Macià, Director Executiu d’Hestia Alliance, mentre que la fila zero d’experts ha estat formada per Cristina Aragüés, Directora de Comunicació de l’Unió Catalana d’Hospitals; la Dra. Esperanza Gómez, psiquiatra de la Fundació Sociosanitària de Barcelona i metge forense, i el Dr. Màrius Morlans, metge especialista en medicina interna i nefrologia i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya.

La Dra. Roman adverteix que davant les malalties mentals és molt gran “el risc de caure en un assistencialisme generador de major dependència, i no d’apoderament en l’autonomia, si no es combaten des del compromís social les causes que van provocar la desestabilització en forma de pèrdua de salut o de la funcionalitat”. És per aquest motiu que ella defensa que “perquè l’estabilització no sigui generadora de dependències cronificades, doncs atenem a la dependència generant més, cal l’empoderament, cal, seguint a M. Nussbaum, crear capacitats. No es tracta de creure ingènuament que voler és poder: posar límits i assumir és també una tasca de responsabilitat personal i institucional. Crear capacitats i donar poder requereix coresponsabilitat del propi destinatari i dels professionals i organitzacions que intervenen, però tots dos han d’assumir la seva parcel·la de poder/deure. Tots dos han de creure que poden, però amb coneixement dels seus límits”.

És per aquest motiu, que la Dra. Roman té molt clar que l’objectiu de tota intervenció social i sanitària ha d’estar basat en l’esperança i en el futur; ha de crear ànims i fortalesa per a combatre fracassos estigmatitzants generats, de vegades, per la pròpia persona (manca d’autoestima i confiança en si mateix), de vegades també per la societat, quan no pels mateixos professionals si acaben sucumbint i claudicant. La capacitat de creure en les persones per fer-los capaços de tirar endavant és un element fonamental de totes les polítiques dedicades al terreny psicosocioeducatiu. “Però per narrar la pròpia història ha d’haver un interlocutor disposat a escoltar, interessat en el sentiment del narrat en primera persona. Acollir i reconèixer com a persona digna i membre de ple dret de la comunitat, la possibilitat de sentir-se ‘un dels nostres ‘, és una forma de defugir certs efectes col·laterals de dependència, humiliació o ressentiment que un model paternalista i assistencialista ha pogut generar, degenerant en la seva missió “, ha explicat la Dra. Román.

Mario Ruiz

Check Also

Dra. Begoña Roman – L’ètica en els serveis socials: justícia, cura i benestar

Els serveis socials tenen la peculiaritat de la complexitat de l’ètica que s’exigeix als seus …

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. + INFO

ACEPTAR
Aviso de cookies